Catalogna : u
parè di Jordi
Pujol
Pochi tempi Fà, hè isciutu
u ghjurnali monda intarissanti
chì si chiama
« Méditerranée Enjeux ».
Ind’è un articulu sottu a
forma di un’intarvista, l’anzianu
prisidenti di a
Generalitat di a Catalogna
da 1980 sin’à u 2003 dà u
so parè annant’à u so
paesu, u so circondu di u
mari Mediterraneu, l’Auropa
è… a Francia.
Eccu l’upinioni d’issu
naziunalistu catalanu.
Pà principià parla di sicuru
di u so paesu : a Catalonia
raprisenta 6% di u tarritoriu
spagnolu, 15% di a so
pupulazioni, 19% di u so
Pruduttu Internu Bruttu
(P.I.B.) è 28 % di i si spurtazioni.
A Catalonia hè dinò
un paesu di 7 millioni d’abitanti.
Jordi Pujol dici dinò : « Hè
un rughjonu dinamicu, un
paesu chì sviluppa una
certa idea pulitica di a
Spagna, di l’Auropa è di u
Mediterraneu ». È pricisighja
bè chì « u dinamisimu hè
ben sicuru quì, ma u so
successu dipendi di a crescita
di u Mediterraneu ».
Si tratta dunqua « d’Auromediterraneu
» putenta….
ma pà Pujol, issa
« euro mediterraneu » sarà
difficiuli à metta in ballu,
parchì dighjà l’Auropa hà
monda difficultà à custruisciasi
comu una putenza ».
Hè dunqua più realistu di
circà à fà chì Brussella s’intaressi
à l’Auropa di u sud è
à u Mediterraneu.
Hè più intarissanti dinò di
fà una leia trà a spirienza
autonoma di i rughjoni di a
Spagna chì travaddani
monda più bè a custruzioni
di issa « Auroméditerraneu ».
Pujol parla dunqua di i
rughjoni comu sicuramenti
u so paesu, ma dinò
Valenciu, e i Baleari. Cita
dinò fora di u tarritoriu spagnolu,
a Lumbardia.
Pà l’anzianu prisidenti, a
Catalogna « hè un risultatu
di una cunvergenza, di una
cunfluenza di trè vucazioni
storichi. Prima, avemu sempri
avutu una vucazioni
monda auropiana, versu u
nordu. Dopu avemu una
vucazioni spagnola o ispanica.
È infini, ind’è u casu
di a Catalogna, ancu sturicamenti,
dapoi u midiuevu,
una vucazioni mediterrania
».
Dunqua « i cumpunenti
auropiani è mediterrani sò
ditirminanti ind’è u nosciu
rughjonu ».
Dici ind’è a so analisi chì
ci voli à aiutà i Stati à piddà
in contu l’impurtanza di u
Mediterraneu in Auropa,
parchì « oghji ùn hè micca
u casu ». È chì ci voli à
andà più in dà.
Di sicuru asistini second’à
iddu culturi chì ùn sò pronti
à u cambiamentu. Parla pà
iss’affari di l’asempii di a
Corsica, di a Sardegna e di
a Sicilia, è pidda u
paragonu cù i baleari
dicendu chì « a sfarenza hè
culturali ».
Ma pà Jordi Pujol, u fattu
più impurtanti da suttulineà
ind’è a so visioni di
l’Auropa, di u Mediteraneu,
è di u so paesi a Catalogna
hè chì ci hè un paesi chì ùn
ghjoca micca a carta di u
Mediterraneu, ancu s’iddu
hè un paesu di issu circondu,
è chì ùn faci micca bè
pà issi rughjoni mediterani,
pà via di u so centralisimu :
hè a Francia.
Al di là di u so parè
monda intarissanti è divergenti
second’à a noscia
visioni, semu d’accunsnetu
incù iddu quand’iddu parla
di l’andatura centralisata di
u Statu francesu chì ùn ricunosci
sin’à avali i dimensioni
di populi d’issi rughjoni
ch’iddu nega.
Irlande : mort
d’un traître...
Denis Donaldson, ancien
responsable du mouvement
public et républicain irlandais
« Sinn Féin » a été
retrouvé tué par balles dans
le nord-ouest de l’Irlande...
Denis Donaldson a été
abattu près de son domicile,
dans le lieu-dit de Dochlry,
près du village de Glenties,
dans le comté du Donegal.
Il y a quelques temps, ce
militant qui occupait également
une place au parlement
semi-autonome nordirlandais
du Stormont, avait
été dévoilé. En effet, depuis
plus de vingt ans, il travaillait
en fait pour les services
secrets britanniques…
M. Donaldson avait été
ainsi impliqué dans une
affaire d’espionnage supposé
au sein de ce même parlement
en octobre 2002,
soi-disant au profit de l’armée
républicaine irlandaise.
Cette étrange affaire avait
en effet provoqué la chute
de l’assemblée et du gouvernement
mis en place
après les accords de 1998.
Le « Sinn Féin » a condamné
cet acte « sans réserve »
selon les termes de Gerry
Adams, de même que l’Irish
Republican Army a démenti
toute implication dans cette
affaire. Le gouvernement
britannique a lui-même
annoncé officiellement qu’il
prenait en compte ces clarifications.
La mort de Denis
Donaldson intervient également
à quelques jours du
sommet d’Armagh, où les
premiers ministres de
Grande Bretagne et
d’Irlande ont annoncé que
l’assemblée d’Irlande du
Nord serait rappelée à la
mi-mai et qu’un nouveau
gouvernement devrait être
formé d’ici novembre. Cette
nouvelle « feuille de route »
devrait permettre selon
leurs concepteurs le rétablissement
d’une administration
répartissant le pouvoir
entre unionistes
partisans de l’unité avec la
Grande Bretagne et les
républicains qui défendent
le naturel principe d’une
Irlande unie.
Faute d’un accord, Londres
et Dublin administreraient
la province, ont donc
annoncé messieurs Blair et
Ahern…
Concernant la mort de M.
Donladson, le Premier
ministre britannique a indiqué
qu’il ne laisserait pas
cet incident entraver le processus
politique.
Une mort sans gloire – itinéraire
subjectivement
logique d’un traître – pour
cet homme qui reconnaissait
qu’à un moment donné
de sa vie, il était dans une
période « vulnérable » et
que depuis plus de vingt
ans il a espionné les siens…
Il n’était plus, quand le
journal « Sunday World » l’a
rencontré, qu’un homme
vivant dans une maison
perdue, sans eau, ni chauffage,
ramassant du bois
pour faire du feu…
Ulivieri Sauli